M’endinso en la foscor, desplegant les meves ales negres.

Travesso el llindar.

Giro  la mirada cap a dins.

Em retiro, m´aturo. Tot es para.

Arriba el temps de la quietud.

Els fils d´allò  invisible s’entrellacen ara, la trama sagrada és teixida, deixant a la Foscor acollir-te, nodrir-te.

La meva veu connecta amb la profunditat.

Començo a descendir. Esglaó a esglaó. A poc a poc.. assaborint la descomposició de la baixada… lliurant els meus atributs…

Preparant-me per morir… morir per tornar a néixer.

El vel és més fi avui. Puc sentir les veus dels ancestres… es comuniquen amb mi.. és el seu temps.

Em guien… em sostenen…

Murmuris, contes, cançons, paraules, encanteris, conjurs…

La foscor és nutrició, ens nodreix.

La foscor conté la vida.

:: De la cerimònia d´obertura TdL2019 :: Text Nuria Mediavilla

☽◯☾

🌗 Quart minvant en Lleó :: Quan les altres llums s’apaguin. Per Olga Hueso.

 

Hi ha una escena en “El Retorn del Rei”, del “Senyor dels Anells”, que il·lustra aquesta Lluna minvant. És l’escena on Frodo entra a la cova d’Ella-Laranya. Si recordeu, Frodo i Sam acaben de discutir i separar-se i tot d´una,  Gollum, el trampós guía de Frodo, desapareix i ell es troba atrapat en una cova humida i fosca.. Sol. Lluny de casa. Llavors apareix Ella-Laranya, una aranya gegant i terrorífica, famolenca.

Una cosa així pot ser el que estiguem experimentant. Moltes estem transitant un temps de foscor i descens, com si peregrinéssim cap al mateix Mordor. El Mordor que portem dins. Les forces de la tardor i de l’hivern avancen i ens insten a viatjar cap a la Foscor, com a condició indispensable per a completar la nostra missió d´ànima. Potser estem cridades a fer sacrificis. Les forces flaquegen, perdem la companyia i la guía…

Llavors, aquesta Lluna, està representada per la Llum d’Eärendil, recordes? Frodo, amb les seves últimes forces – endinsat en les entranyes de la cova – agita un flascó de llum èlfic en recordar les paraules de la Dama Blanca i el seu regal;

“ I a tu Frodo Bolsón, et lliuro la Llum d’Eärendil, el nostre més valuós estel. Que t’il·lumini en els foscos llocs, quan les altres llums s’apaguin.”

Aquesta Lluna ens xiuxiueja, aquí enmig de la més absoluta foscor escorpiana, aquí en el límit on les nostres forces flaquegen, aquí on fins i tot perdem l’esperança i no encertem a fer el següent pas, aquí on oblidem el significat profund de la nostra missió…. Aquesta Lluna ens diu a cau d´orella : quina és l’última llum que t’il·lumina quan les altres llums s’apaguen? [….]

És la llum del teu cor?

El temps escorpià ha posat a prova a l’heroïna que som. Però potser sense cova ni aranya podem entrenar la nostra heroïcitat? Potser sense nit poden brillar els estels? No. Les dificultats enforteixen la nostra voluntat. Sense foscor no pot apreciar-se, en tota la seva esplendor, la radiant llum del nostre cor. Necessitem caure extenuades – a la fi – i també quedar-nos soles: perquè el nostre Mite ens pertany individualment. Perquè som les úniques responsables de la nostra missió d´’ànima, de la nostra aventura de Vida.

Per això Heroïna, quan les altres llums s’apaguin… Deixa que el teu cor et guiï. Sense pensament, sense idees, sense por, sense passat ni futur. Escolta el batec del teu cor: PUM PUM PUM PUM. La teva brúixola. Estàs viva i ets una obra d’art.

Al final Ella-Laranya captura a Frodo. Ens captura. Però aquesta és una altra història. Potser no puguem escapar, o potser no volem escapar: amb el cor vibrant ens hem lliurat a la mort simbólica, així com molt aviat, amb l’entrada del Sol en Sagitari, ens entreguem a renéixer.

Som “Aves Fènix”. Som heroïnes quotidianes. Morim i renaixem… constantment. Al ritme de la inspiració i l’expiració. Al ritme de la sístole i de la diàstole.

☽◯☾

 

🌗 Ritual de Quart minvant en Lleó :: llum a la foscor. Per Maga Angueira

 

*Pregària: Jo sóc la llum del nou món. Jo porto la llum del meu cor i amb ella m’il·lumino a mi mateixa, per ser far de llum al món. Jo porto la llum amorosa del meu cor com estendard, i deixo que la meva llum onegi en totes direccions.

*La pregària és la intenció, la flama que encén el propòsit d’aquest ritual. La pregària que et compartim és tan sols un suggeriment, confia en la teva intuïció i escolta les paraules que et parlen i generen el foc per a encendre la flama de la teva pròpia experiència.

Paraules clau: llum, il·luminar, llum del cor, amor, compassió, bondat, tendresa, llum a la foscor.

Pel ritual necessitaràs: una espelma i un xal abrigat (pot ser una manta o un foulard, tria el que més s’adeqüi segons la temperatura del lloc on et trobis).

Preparació: Pren uns minuts per preparar l’espai on duràs a terme el ritual. Neteja’l, amb la intenció d’escombrar tot impediment, obstacle o resistència a tenir un moment de total intimitat, silenci i foscor amb tu mateixa.

Perfuma l’ambient i perfuma’t a tu, amb la intenció d’atraure a l’ambient i a teu cos aquelles notes, aquells aromes, que es comuniquen directament amb la dona xamana que habita en tu: Vetiver, Patchouli, Cedre, Sàndal, Mirra, són alguns suggeriments, però pots utilitzar el o els que sentís més adequats en aquest moment.

Posa en silenci el móvil o apaga’l, i deixa’l fora de l’habitació on vagis a realitzar el ritual. Assegura’t que l’espai té una temperatura agradable.

Prepara un altar si així ho sents –encara que en aquest ritual, l’altar ets tu- Deixa l’espelma i els llumins a mà.

Llegeix el ritual i fes-lo sense necessitat d’utilitzar la pantalla. Confia en la teva intuïció i saviesa: elles seran les millors guies per aquest moment.

Moment ideal per realitzar-ho: just després de la posta de sol.

Ritual:

entra a l’espai que has preparat amb la consciencia d’estar entrant en un espai sagrat, un temple, una cova pelegrina; un lloc, els confins del qual, no s’acaben en les parets que t’envolten, sinó que és multidimensional, habita en tots els temps i en tots els racons de l’univers alhora.

Seu un moment en una posición que sigui còmoda i tanca els ulls. Connecta amb la teva respiració i a través d’ella connecta amb el teu cos, amb les teves emocions, amb els teus pensaments, amb la teva energia vital en aquest moment. Després, dirigeix la teva atenció cap a l’espai multidimensional on et trobes: permet que la teva xamana interna agafi presència en aquest espai.

Quan ho sentis, posa’t dempeus (idealment en el moment en que el sol ja ha desaperegut en l´horitzó  i el crepuscle comença a agafar terreny).

Posa’t dempeus i despulla’t. Una a una lleva’t les teves robes. Fes-ho amb suavitat i consciència. Ritualitza el moment. No tan sols t’estàs traient la roba, sinó també tota capa de judici, desvalorització i opressió de tu cap a tu mateixa. T’estàs alliberant, en l’acte de despullar-te, de tota limitació que t’impedeix reconèixer la llum que ets pel món.

Quan et trobis nua, torna a prendre consciència del teu cos, de les teves emocions, pensaments i la teva energia vital. Pren nota d’ells i després torna amb la teva consciència a l’espai multidimensional. Reconeix la teva presencia ara nua, ara completament pura, ara totalment alliberada de tot impediment que et permet reconèixer el teu lloc per il·luminar un nou mon.

Agafa el teu foulard i, més enllà del seu color i textura a la tercera dimensió, imagina el seu color i textura en l’espai multidimensional: de quin color és? de quin material està fet? Vesteix-te amb ell, abriga’t amb ell amb la consciència de que es tracta d’un talismà de poder.

Queda’t dempeus o torna a asseure’t. Col·loca les teves mans en el teu cor i pren-te  un moment per connectar amb l’energia bondadosa, amorosa, compassiva i tendre que l’habita. Potser sigui en silenci, potser sigui cantant, potser sigui mitjançant el so de l’aaaaaaa, en diferents cicles respiratoris; o potser sigui a través del record viscut de persones, situacions i moments que varen omplir i omplen el teu cor amb aquests sentiments.

I conforme vas connectant amb aquesta energia amorosa, compassiva, tendre i bondadosa al teu cor, imagina que aquestes qualitat van prenent forma en una esfera de llum cristal·lina que comences a modelar entre les teves mans. Una esfera de llum que es torna més brillant, més intensa i més sagrada amb la intenció del teu cor.

Quan sentís que la teva esfera està prou carregada amb el teu amor, visualitza com la seva llum irradia en totes direccions i té la capacitat d’il·luminar i banyar amb amor tot allò que toca (recorda que estàs a un espai multidimensional, l’esfera pot anar a qualsevol temps passat o futur i a qualsevol espai geogràfic).

Mentre visualitzes la llum de l’esfera irradiant amor, bondat, compassió i tendresa, pots repetir en veu alta:

Jo sóc la llum del nou món. Jo porto la llum del meu cor i amb ella m’il·lumino a mi mateixa, per ser far de llum al món. Jo porto la llum amorosa del meu cor com estendard, i permeto que la meva llum onegui en totes direccions.

Jo cobreixo amb la llum del meu cor…. (aquí pots anomenar les situacions actuals, passades o futures que vulguis beneir amb la llum del teu cor)…… perquè la bondat acariciï i satisfaci el cor de tots els implicats (o bé pots anomenar el perquè d’aquest acte segons el que més ressoni en tu).

Repeteix aquesta frase per a cada situació actual, present o futura, a la qual desitgis portar la teva llum. Utilitza les paraules amor, compassió, bondat o tendresa segons sentís més adequada per a cada circumstància.

Mentre ho fas, imagina que no tan sols la llum del teu cor està cobrint i banyant aquesta situació, sinó també la llum d’altres germanes que están en aquest moment compartint aquest ritual amb tu.

Per finalitzar, pots posar-te dempeus i enlairar la llum del teu cor al cel, perquè sigui portada per la força de la vida, allà on sigui rebuda i canalitzada.

Per acabar, encén l’espelma i deixa-la en un lloc segur durant tota la nit, com a símbol de la llum del teu cor il·luminant amb amor, bondat, compassió i tendresa, la foscor del món.

Si vols compartir la teva experiència pots fer-ho a la Comunitat Tierra de Lunas.

·:·

·:·

·:·

Aquest és un article co-creat.

A Terra de Llunes estem aprenent a co-crear juntes. Hereves d’una manera d’operar individualista, en el des-aprenentatge d´allò vell i en l’enllumenament col·lectiu d´allò nou, apareixen desafiaments. Per a co-crear és necessari comprendre molt bé com és el lloc que et correspon individualment dins de l’ordre més gran. Es necessita respectar els temps individuals i també els col·lectius. Es necessita aprendre a cedir: moltes vegades sacrifiquem un punt de vista petit, per a sorprendre’ns en el naixement d’un una  mica més gran que sorgeix quan les dues (o més) parts ofrenen el que necessita transformar-se, que normalment  són elles mateixes.

Començar amb petits gestos col·laboratius, com per exemple: crear un article entre 2 o més parts; és un bon entrenament pels temps que ve. Cada petit gest co-creat és un nou graó per a construir somnis més grans, juntxs.

En aquest article han col·laborat:

Maga Angueira, ritual. Pots seguir el seu treball aquí: @yoga.nidra.reset

Cristina Font, revisió text. Pots seguir el seu treball aquí:@shaktiessencial

Nuria Mediavilla, text cerimònia d´obertura. Pots seguir el seu treball aquí: @nuriamediavillavoz

Olga Hueso, report astrològic. Pots seguir el seu treball aquí: @corresponsaldepaz

María «Errehache», il·lustració. Pots seguir el seu treball aquí: @merrehache

Irene Sanjuan, traducció al català.

 

☽◯☾

Si sientes que este contenido puede ser de valor para otras mujeres,

te invitamos a darle like, comentarlo y compartirlo para que la corriente de inspiración siga circulando por la red ♡

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *